diumenge, 2 març de 2014

Dia rúfol. Un tomb per La Mussara - 2 -



De/vision - "Aimee (Intricated remix)


 
"Ara tot són runes; fins i tot el campanar que encara resta dempeus no trigarà a ensulsiar-se. Situat a 980m d'altitud és un colpidor exemple de l'èxode que han patit els vilarons més desavinents de les Muntanyes de Prades.
... El rigor del clima fred i ventós, i la manca d'aigua i de terres aptes per al conreu, foren greus limitadors del poblament d'aquests rodals muntanyencs. Una altra característica és la boira mussarenca que s'estén pels replans superiors del terme fins als Motllats. La seva persistència, sobretot a l'estiu, donà origen a la corranda: "Mare, si marit em dau / No me'l dau de la Mussara / Que la boira sempre hi jau / I és terra que no m'agrada. "
 
- Les Muntanyes de Prades, Ignasi Planas de Martí -
 
 
 
 
 
 
 
 

diumenge, 9 febrer de 2014

Pel Bosc de Poblet (Conca de Barberà - Catalunya)


Itinerari històric pel Bosc de Poblet http://tinyurl.com/nflz9d9 



De/Vision - "Breathless"


 
 
"Tot al llarg d’aquest itinerari es descobreixen restes dels diferents llocs insòlits que van marcar la història del bosc, així com restes d’antics usos i aprofitaments del mateix.
D’entre els principals usos del bosc cal destacar l’aprofitament d’àrids que ha deixat marca en les formacions rocoses. Les pedreres eren llocs d’on s’extreia material per a la fabricació de llambordes i més tard per a la producció de matxaca per a la construcció de carreteres i vies fèrries.
Més endavant, dins l’alzinar, es troben restes d’antigues carboneres, clots quadrats de 1,5 x 2 m i 0,5 m de fondària que es recobrien amb petites branques verdes de material sobrer de la tala de l’alzinar. Així, es facilitava una combustió lenta i completa durant 24 a 28 h per tal d’obtenir el "carbonet".
Els senders eren la principal via de comunicació en altres temps. En alguns trams de l’itinerari es troben indicis d’aquest trànsit en forma de marges de pedra i guals. També destaca l'existència de dues fonts molt concorregudes encara actualment, la font dels Boixets i la font del Deport. Al llarg del recorregut també es troben antigues edificacions, algunes d’elles conservades en bon estat, com és el cas de la casa forestal de la Pena.
El Pou de Gel va ésser construït pels monjos del monestir de Poblet. Posteriorment, els enginyers de forests hi van condicionar un habitatge en el seu interior, per tal d’utilitzar-lo fins el moment en què es construí el "xalet de la Pena".
El tram més interessant de l’itinerari és el corresponent a la senda del Colom, via que fra Pere Marginet utilitzava per traslladar-se al monestir de Poblet els caps de setmana des de la seva residència habitual, una cova que va condicionar per tal de fer-hi d’ermità, al segle XV. Les restes d’aquest personatge descansen a la capella de Sant Salvador."
 

 
 
 
 
 
Senda del Colom
 
 
 
Senda del Mata-rucs

 
 
Cova de Fra Marginet
 
 
- La llegenda de Fra Pere Marginet i el dimoni -
 
Conta la llegenda que un dia s'aparegué Satanàs a Fra Pere per mostrar-li tots els béns que s'estava perdent en aquella cova, però el monjo resistí la temptació. Un altre dia se li aparegué en forma de dona, que el va temptar, però com l'anterior ocasió, Fra Pere es mostrà ferm. Així, el dimoni es va presentar a la Cova de la Pena amb diferents aspectes i, recordant-li els seus anys de disbauxa quan va abandonar el monestir de Poblet, li oferí diversitat de luxes i plaers, però Fra Pere va resistir totes les temptacions.
El dimoni, no volent acceptar la seva derrota, va tenir una idea genial; en lloc de luxes, li oferiria una vida senzilla però feliç i, així, va prendre la forma d'un ase. S'estava apropant a la cova quan Fra Pere el veié, sense dubtar-ho un moment li lligà les corretges sense que el dimoni pogués dir res. Aleshores el monjo va fer carregar a l'ase pedres d'un torrent sec per aixecar un mur exterior (que avui es pot veure a l'ermita de la Pena) i, amb les pedres que li van sobrar, va construir un portal d'entrada a l'estança on va lligar l'ase.
L'endemà va arribar una legió de dimonis i manaren a Fra Marginet deslligar l'ase. Aquest ho va fer i a l'instant es va transformar de nou en Satanàs. Aleshores, veient que aquest no havia pogut deslliurar-se de les lligadures de Fra Pere, tots els dimonis van marxar fent una gran remor i aixecant flamarades. El dimoni es va presentar a pagesos dels voltants i els digué:
«Digueu a Fra Marginet
que no tornarà a agafar el Dimoni
al Bosc de Poblet»
 
El Pou de Gel
 
 

diumenge, 2 febrer de 2014

diumenge, 5 gener de 2014

Montagut ben d'hora ben d'hora



Sortida del Sol des de l'església de St.Jaume de Montagut (Alt Camp)


De/Vision - "A new dawn"

 
"I quan el dia està clarejant
ho deixo tot enrere ..."
 
 
"... l'esguard abasta del Montseny al Montsià i dels Pirineus a la Mediterrànea."
 
- L'Alt Gaià, entre La Segarra i el Camp -
- Ignasi Planas de Martí -
 
 
 

 

diumenge, 29 desembre de 2013

Mediterrànea

La Mediterrànea des del Puig Formigosa (Querol - Alt Camp)


In strict confidence - "Silver tongues"

diumenge, 22 desembre de 2013

L'arbre de Nadal

L'arbre de Nadal de Sergi Pàmies
 
"Jo tinc un problema, com tothom sap, amb aquestes festes. Però aquest any he pensat: la manera d'afrontar-les no és a la contra, sinó ficar-te a la gola del llop, és a dir, anar a per ells. I aleshores jo he anat i he vist uns arbres especialment depriments, de textures ignotes, de materials que no són ni plàstic ... són una evolució corrumpuda del plàstic. Que són extraordinariament kitsch i que visualment et provoquen derrames de retina immediats. I això és el que crec que posaré al vestíbul de casa meva. És a dir, per primera vegada, a casa meva quan entraràs hi haurà un arbre de Nadal il·luminat. I immediatament després hi haurà un cubell per si la gent, si vol arrojar, pugui arrojar tranquil·lament. I d'aquesta manera es celebrarà el Nadal. Boles?. Boles les que vulguis. I garlandes ... posaré de tot."
 

Joan Dausà i Sara Pi - "Si ens veiessis" 

 
1r premi Nadal 2013
 
1r premi Nadal 2013
 

diumenge, 8 desembre de 2013

diumenge, 24 novembre de 2013

Esblada (L'Alt Gaià - Alt Camp)



Solar fake - "The pages"



 
"El minúscul llogarret d'Esblada es troba entaforat dins el sot de la seva riera entre pendents que s'enlairen per damunt dels nou-cents metres. Pel nord, la serra de Brufaganya i, pel sud, la serra d'Ancosa. És un indret enclotat i humit. El sol a l'hivern fa curta estada i la foscor no triga a planar sobre la clotada.
 
Esblada roman en silenci. Els carrerons estantissos del llogarró es malmeten entre esbarzers i runes. Les cases tenen les portes esbotzades i per dins els trespols i envans s'ensorren ràpidament."
 
- L'Alt Gaià, entre La Segarra i El Camp , Ignasi Planas de Martí -
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Un banc posa a la venda el poble abandonat
 
d'Esblada (Querol) per 280.000 euros
 
El poble abandonat d'Esblada, al terme de Querol, està a la venda. El banc propietari de les finques ha posat un preu de 280.000 euros per a les 14 cases i les 82 hectàrees de terreny de que es composa la població, a excepció de l'església i el cementiri, així com la rectoria, que des de fa uns mesos està habitada després que uns joves la rehabilitessin i hi instal·lessin una vinateria. Segons ha informat la Vanguardia, uns inversors francesos ja han mostrat el seu interès per comprar el poble, que es troba en estat gairebé ruïnós. 
 
 Esblada s'ha posat a la venda a través del portal aldeasabandonadas.com i l'anunci ha portat a diversos inversors estrangers a visitar el terreny per decidir si l'adquireixen. Al marge de les cases, les finques que s'hi acompanyen disposen de terrenys de secà, de regadiu, de pastura i de caça. Una altra part del terreny és de bosc frondós. Aquests terrenys estan qualificats com a sòl no urbanitzable i el portal que té la població posada en venda suggereix la possibilitat de rehabilitar part de les cases del nucli per destinar-les a habitatge rural, cases de turisme rural, a la restauració o a l'educació en l'oci, més enllà de les activitats pròpies dels usos rurals com a magatzem, graner o altres.
 
Segons la Vanguardia a Catalunya hi ha actualment un centenar de poblacions abandonades i el descens del preu dels immobles a causa de la crisi econòmica està portant a que nuclis sencers s'estiguin venent per un import que va des dels 250.000 euros en amunt.