diumenge, 8 juny de 2014

VI Arruix Santa Fe i III Arruix & Vol'14 (Organyà - Catalunya)


Classificacions
Web cursa
Circuit Fer




 
De/Vision - "Can feel the drive"


 









L’ermita de Santa Fe, erigida sobre un penyal rocallós a 1210 metres d’altura, és un dels punts més emblemàtics d’Organyà, des d’on es pot gaudir d’una magnífica perspectiva, gairebé aèria, de tota la seva plana i els seus contorns (serres del Cadí, Boumort i Port del Comte, Valls de Cabó, Montanissell i Romanins, Congosts dels Tres Ponts i els Espluvins...). Així mateix, és un indret força representatiu de les vivències comunitàries dels veïns d’Organyà, que s’apleguen en un concorregut aplec que se celebra a la segona Pasqua. L’esglesiola, ampliada en diverses fases per acollir la casa de l’ermità, té uns orígens força antics que cal remuntar a l’edat mitjana. Esmentada per primera vegada l’any 1090, els paraments interns i la volta de canó de l’església de Santa Fe ens descobreixen la realitat amagada d’un petit temple d’estil romànic poc visible des de l’exterior.










 

dissabte, 31 maig de 2014

Tornado (Alt Camp - Catalunya)

Tornado a l'Alt Camp durant la tempesta del 30/05/2014


In strict confidence - "Set me free" 



Vila-rodona

 


 

diumenge, 18 maig de 2014

Slow running per Ancosa

 


 
Wolfsheim - "Underneath the veil"

 
 
Slow running
Enric Faura - Vèrtex 249
 
"Vaig començar amb un temps de 30 minuts, però després d'uns quants dies ja he baixat dels 20 minuts des de Collformic" (conversa entre dos corredors sentida la primavera passada al cim del Matagalls).
 
Un altre dia, mentre ganyipava als prats de Moixeró aquest mateix estiu, vaig comptar set grups i més de quaranta corredors; i no paraven de passar grupets fent la Cavalls del Vent.
 
200, 300, potser 500?. És impossible fer un inventari exacte i rigorós de l'enorme quantitat de proves, curses populars, quilòmetres verticals, open, maratons de muntanya, raids, etc. que es duen a terme al llarg de l'any a Catalunya, algunes amb centenars o inclús milers de participants.
 
Això són tres mostres del que és podria anomenar efecte Kilian, que és una autèntica explosió de l'esport de córrer per la muntanya i de les curses. Vivim un moment de bombolla d'aquesta disciplina esportiva, en creixement exponencial i sense límit aparent. Molts muntanyencs i excursionistes s'han abocat a córrer, però molts altres són esportistes provinents del món de l'atletisme que han trobat aquí un nou esport. Són milers les persones que corren per la muntanya, que participen en curses, que s'entrenen i milloren els seus registres. És un esport admirable, d'una dedicació enorme, amb un esforç personal gegantí. Aquests nous atletes tenen una resistència i una capacitat de superació que sovint semblen sobrehumanes. Entrenaments programats i periòdics entre setmana, cura amb l'alimentació, vigilància de les lesions. Córrer és una relació directa de l'home amb la muntanya, només amb unes sabatilles i l'esforç personal. Alguns competeixen per guanyar curses i pujar dalt del podi, però la gran majoria, autèntics amateurs, són anònims competidors contra si mateixos per arribar una mica més lluny, per progressar respecte a l'any passat, per millorar la seva marca o simplement per demostrar-se que poden acabar una cursa determinada.
 
Però des de fa poc temps sembla que hagi aparegut una nova raça de corredors. Aquells que han volgut deslliurar-se de la tirania del crono, que corren pel seu compte, més enllà dels horaris, les marques i la competició. Diuen que se senten més lliures corrent al seu aire, que poden gaudir de noves sensacions que la tirania del rellotge els feia perdre. Perceben el seu cos d'una manera nova i descobreixen sensacions desconegudes. No volen córrer menys o més lents, sinó d'una manera diferent, menys pressionats i més lliures. A més de les cames i la respiració, han après a córrer amb l'estómac. Tenen temps de contemplar el paisatge, es fixen amb atenció en els llocs per on passen, escolten els sons de la natura, cerquen itineraris inèdits i no marcats, aprenen a relacionar-se amb els companys amb més intensitat, forçar-se quan els ve de gust i relaxar-se quan estan mandrosos. A cops corren sols i altres participen en curses, però van al seu aire. Intueixen que córrer així és una nova via per coneixer-se millor i descobrir aspectes seus que a vegades els sorprenen. Estan aprenent a córrer d'una nova manera, cap al seu interior i no cap enfora. I aquest descobriment els obre la porta a un nou món enriquidor i lluminós.

Ha arribat potser l'slow running?.


 

 

diumenge, 27 abril de 2014

Santa Maria del Mar i El Born (Barcelona - Catalunya)



De/Vision - "Time stands still"

 
 
Santa Maria del Mar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
El Born