diumenge, 23 de desembre del 2012

Nadal ... poc blanc.




Unheilig - "Winterland"


"Va ser allà que, el 25 de desembre, Maria va donar a llum. Era un nen preciós, saludable i ploraner. Però Maria va reclamar novament la seva atenció. Estava naixent un segon nen.

... Josep no entenia què havia passat. Que fossin dos trastocava tots els plans.

... Un es diria Jesús Maria i l'altre Jesús Josep.

... Quan van arribar a l'estable, els tres Reis d'Orient es van quedar atònits... Melcior, Gaspar i Baltasar -homes avesats a mil batalles i destres a prendre decisions- van reaccionar de manera ràpida i, sense que ni Maria ni Josep se n'adonessin, fent com si busquessin els regals, van dividir en dues parts més o menys iguals l'or, l'encens i la mirra.

... L'Alejandro va tornar a alinear els dos bressolets, va contemplar una altra vegada el pessebre i va córrer a cridar son pare, reputat membre de l'Opus Dei, perquè anés a veure'l. Confiava que el felicitaria pel seu enginy: per comptes de llençar la figureta del nen Jesús de l'antic pessebre (una de les poques que no estaven trencades), l'havia incorporat a les noves, que havien comprat el dia abans a la fira de Santa Llúcia. No sabia que, aquella nit, el seu enginy li costaria anar a dormir sense sopar."

- Fragment del conte "Nadal Blanc", del llibre "Tres Nadals"
de Quim Monzó. -

Volta al Puig Formigosa (Alt Camp)

Sant Jaume de Montagut

De/Vision - "The far side of the moon (Patenbrigade Wolf remix)"

Plomalls a l'estany de Formigosa.
Collet del Vent (864m); restes de les Cases Noves de Formigosa al costat d'un magnífic exemplar de roure solitari.


 Resistint-se a caure, keep calm!!.

De pujada, Montagut i l'església de Sant Jaume.

Pessebre a pocs metres del cim, des d'aquí tenim les millors panoràmiques ja que des del punt més elevat la vegetació ens tapa pràcticament tota la vista.

Un segon pessebre instal·lat en una barra metàl·lica ens marca el cim del Formigosa (1002m).

Montserrat des de la carena del puig.


De tornada posta de Sol darrere Montagut.

Volta al Puig Formigosa i visita al Pi de les Quatre Soques



Localització

 

dissabte, 15 de desembre del 2012

El Pi de les Quatre Soques, Montagut (Alt Camp)



De/Vision - "Beauty of decay"
 

Al terme de Querol hi trobem el Pi de les Quatre Soques (Pinus nigra subsp. salzmannii), situat al barranc de les Trencades, als contraforts nord-occidentals del cim de Montagut. El nom es deu, evidentment, a la seva forma: a partir d'un metre del nivell de terra, el pi es divideix en quatre grans branques que arriben a uns 20 metres d'alçària. Aquest pi és esmentat per Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna a l'excursió de Querol a Montagut del llibre Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles (1934). S'hi arriba prenent el sender PR que parteix del coll de Montagut i que arriba fins a Querol.


El Pi de les Quatre Soques està catalogat com a Arbre Monumental

Quasi al fons del Barranc de les Trencades

El Quatre Soques s'alça molt per sobre dels pins que l'envolten, arribant als 20m d'alçada

Barranc amunt passem pel Bosquet


La Mediterrànea des de Montagut
 Localització
El mapa ens situa el Pi de les Quatre Soques baix el torrent però en realitat es troba a mig camí entre el torrent i el Coll de Montagut (PR-C 2)

diumenge, 2 de desembre del 2012

Per l'entorn de Rojals en btt

Sortida de Rojals a quarts d'11 després d'un esmorzar de dieta més aviat poc recomanable per a fer esport

VNV Nation - "The great divide"
Després d'uns 15 minuts de pedalada, ... falta molt?
N'hi ha que mai havien vist un toll glaçat ...

Reunió important a la Taula dels Quatre Batlles, tornem al bar?.
En aquest punt geogràfic convergeixen els termes de Montblanc (antigament Rojals), Vimbodí i Poblet, Mont-ral i Prades.

"Diu la tradició que, quan calia fer una tallada de pins, els quatre batlles es reunien en aquest indret per a pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits."


Mirador de luxe

Mola dels Quatre Termes o Mola d'Estat. No s'hi acosten gaire, no fos cas que ...

Tornem-hi!.
Mestre i alumnes, bronca per haver esmorzat tant.
Fa fred.
No és la Polinèsia.

dissabte, 1 de desembre del 2012

Era una llar (Cal Güell - L'Albà)

Cal Güell, L'Albà (Alt Camp)

Depeche Mode - "Home"
"... Llavors que marxàvem, la vida era quedar a prop d'on m'havien dit que el Jaume era enterrat, era anar sense gaire pressa, anar fent sense entusiasme, deixar dir, mantenir allò que ens havia costat tant a tots plegats. Tants esforços, tant d'estalvi, tanta desventura. Ara tancàvem la porta i carretera avall, molt més avall de la Noguera, més del doble de camí, avall.
... Em venien a la memòria les paraules que tia m'havia dit temps abans de morir, deu anys potser. Encara eren les nenes a casa. No sé com havia anat la conversa, però ella havia comentat que nosaltres ja no hi moriríem en aquella casa, que la vida era massa dura en aquells pobles i que la joventut que pujava aleshores no hi voldria aguantar. Recordo que jo, seguint costum, no la vaig contradir, però em van semblar fora de tupí aquelles paraules. Vaig pensar per a mi que eren coses de la vellesa, que li feien veure el món canviat.
... Un núvol de records omplia cada trosset de cada cambra. A pleret, quedaria la blanquinosa capa, sense rostres ni paraules. Quan la meva memòria veiés desfer-se el núvol en pluja lenta, hauria mort una part de la vida de la família. Aquells llits de ferro i les pobres imatges del capçal, les parets desiguals i la gran taula de fusta amb els dos bancs per banda ja no esperarien ningú que hi arribés per descansar-hi l'ossamenta. S'anirien cobrint de pols i teranyines fins que una tempesta obrís la primera esquerda, una petita història quedaria endarrere i, si un dia algú la recordava i la contava, uns ulls somrients se'l mirarien sense reserva.
Com ha passat el temps, pobre vell, quines històries de contar, avui dia."
- Fragment de "Pedra de tartera", de Maria Barbal -





Depeche Mode - "Home (live 1998)