dissabte, 26 de gener del 2013

La Vall del Gaià 4 - Capvespre ventós

Núvols de vent al capvespre des de Montagut

IAMX - "Simple girl"


El vent ens regala també un cel rogent

La ventada arrossega núvols per tot arreu

diumenge, 20 de gener del 2013

La terra del Sol de Mitjanit (Lapònia - Finlàndia)


Posta de Sol a la Lapònia (Finlàndia)

Diorama - "Light"



"El Sol de mitjanit és un fenomen que es produeix a certes parts del planeta (entre els cercles polars i el pol corresponent), consistent en què el Sol no es pon en tota la nit, durant uns dies o mesos al voltant del solstici d'estiu.
L'explicació està en la inclinació de la Terra. La Terra, com un més dels altres planetes, es mou tot seguint una òrbita el·líptica al voltant del Sol, el qual està en un dels seus focus (moviment de translació). El pla de l'òrbita s'anomena eclíptica, i si l'estenem vers l'infinit cap l'esfera celest, talla les constel·lacions anomenades zodiacals, que són sobre les que veuríem projectat el Sol durant l'any si aquest no ens enlluernes. Al no ser l'òrbita una circumferència, hi haurà un moment en què la distància al Sol serà màxima (afeli) i un altre en què serà mínima (periheli).
L'afeli coincideix amb l'estiu a l'hemisferi nord (hivern en el sud) de la Terra i el periheli amb l'estiu a l'hemisferi sud (hivern en el nord). L'afeli i el periheli no són, però, els responsables de les estacions de l'any.
L'eix de rotació de la Terra no és perpendicular al pla de translació (eclíptica), estant inclinat uns 23°. Aquest fet, normal en tots els planetes del sistema solar, dóna lloc a unes estacions climàtiques ben diferenciades, al Sol de mitjanit, les nits polars d'alguns mesos i a que l'estel polar ens marqui el nord."

- Font: Viquipèdia -



Viatge



Patenbrigade Wolff feat. Antje Dieckmann - "Voyage"

diumenge, 6 de gener del 2013

Ermita de Sant Marc de la Muntanya (El Montmell - Baix Penedès)


Depeche Mode - "Stjarna (B-side, 1988)"

 
 "Situada dalt d'un turó arrodonit de no gaire més de 700 metres d'altitud, molt propera i al nord de la talaia del Montmell, és un punt de dispersió d'aigües, que per la part sud s'encaminen cap al Gaià. El conjunt el formen l'ermita amb dues parts constructives diferenciades: una part més antiga de factura romànica i una ampliació gòtica amb voltes de creueria. Adossada al seu costat hi ha la casa de l'ermità, en ruïnes, i a la part nord una mena d'era. De la mateixa manera que les aigües sud-oest enllà baixen cap al Gaià la vista que s'hi veu del Camp és àmplia i bella, sobretot si trobeu un dia de primavera neta i esplendorosa. També la vista ens proporciona una bona percepció del conjunt muntanyós denominat Bloc del Gaià, mirant cap a Selma, cap a Montagut en direcció nord i cap al Montmell al sud. Un món de muntanya mitjana relativament gran que comunica el Penedès, l'Alt Camp, la Conca i l'Anoia, món de poblament antic que humanitzà el territori i que, com a tot arreu, ha vist com una part significativa del seu hàbitat dispers no només s'ha despoblat sinó que s'ha convertit en ruïnes."
 
- Josep Santesmases, El Punt Avui -
 
 
 
 
 
 
 
 
Localització